Una altra vegada, i aquesta vegada puntual, us porto fins a aquesta finestra virtual un nou poema, i ja en queden menys d'aquest poemari tan personal i subjetiu on la comunicació entre "ombres" i entre "humans" conviuen al mateix nivell.
7
Qui
et torna resposta
quan
saludes l’ombra?
Només
hi ha silenci,
fosc,
...
o no?
I
les ombres,
es
saluden?
Què
es diuen?
Es
giren per mirar-se?
xiuxiuegen
quan
veuen passar una tercera?
En
critiquen el seu to,
els
seus grisos,
els
matisos de la seva foscor?
potser avui estàs una mica esvaïda?
Què vas fer ahir diumenge, al
matí,
en lloc d’anar a missa de dotze
per fer teu el temple?
¿
Es fan confidències
en...
la penombra,
o
cerquen llums més nítides
que
les afavoreixin
i
marquin més el seu contorn?
Parlen
les ombres?
I,
si parlen,
qui
les escolta?
No hay comentarios:
Publicar un comentario