Con
ojos inteligentes,
Travessar la frontera amb Portugal des de Sanabria no és esforç: és com passar d'una banda d'una ratlla a l'altra. Tot i que el paisatge i la seva gent sigui una altra, els escalfa el mateix sol, els glaça la mateixa boira i els estreny el mateix oblit.
Una sortida apuntada fa mesos a la llibreta: el Tejedelo. Fotografíes, perfils, corves de nivell detallant-la... i de sobte el silenci i la soledat, que t'imagines de segles i segles, et troba al camí, i t'ofereix l'ombra, i les formes estranyes. Siluetes que han viscut els darrers mil anys en el mateix lloc. 
los
carballos;
Després de gaudir
del llac de Sanabria, hem pujat muntanya amunt fins al monestir de San Martín
de Castañeda, tot buscant un punt elevat des d’on poder veure el llac en la
seva totalitat. I amunt i amunt fins arribar a una altre llac, petit, llacuna,
la “laguna de los peces”. Allà hem fet una breu caminada, un parèntesi i una
pausa. Era prop de l’hora baixa, just el moment en que les abelles tornaven a
casa després d’un dia de feina. Assegut a una pedra i amb ulls d’àvid
observador, he escrit uns versos:
En
formación, 
Los
brezos las despiden
Un diumenge d'agost i a Zamora. El cel és net, d'un blau molt intens; i les ombres, refugi de les calorines que hem passat aquest estiu arreu. Després de visitar la ciutat, guiats pels seus carrer per un servei del mateix ajuntament, enllestim la visita al pont del riu. 
a
los árabes movidos por religión.
Nuestros
padres llegaron para vivir, porque su tierra no les daba vida. Nos criaron en
el amor a las raíces y el respeto y agradecimiento a la que les había ayudado a
vivir; nosotros hemos aprendido a amarla con la misma intensidad que a nuestros
orígenes; pero, ahora, no entendemos nada. Unos gritan, otros pegan, otros
insultan los que más mienten; pero, hablar… ¿alguien está dispuesto a hablar
para poner un punto de razón y lógica a lo que nos está pasando? 
Hi
a d’altres estones que, mandrós,
El darrer poema que us vaig ensenyar d'aquest poemari, va ser al febrer de 2016, i era el número 76. A l'espera de donar llum a d'altres poemaris, recupero els MALENDREÇOS una altra volta.
Gris
de edificios anónimos,
Avui
he gaudit d’un matí de patrimoni de la mà d’en Joan Bou. Entre d’altres
indrets, m’ha portat fins al mas de la Júlia. L’edificació és molt bonica, amb
una façana on trobem unes finestres precioses i un rellotge de sol; l’era també
es mereix una aturada. Després hem volgut visitar el molí de la Júlia, explotat
ja al segle XII pels monjos del monestir de Roca Rossa, i no ens han deixat,
millor dir, ens han fet fora. L’interès estava en preparar una sortida escolar
de patrimoni que inclogués el passeig fluvial, el molí del a Júlia, el plàtan
monumental i l’ermita de Sant Vicenç; però els camins antics estan tancats amb “pastors
elèctrics” per una hípica i ha estat impossible. Els nostres alumnes, futurs torderencs,
no podran conèixer aquest SEU patrimoni, i qui sap si aquest plàtan monumental
no desapareixerà sense que ens n’adonem.
i
ombra a ombra.
Hivern, 
A la llunyania, el Montseny 
els albers i les pollancres 
Tardor
