FRASE CÉLEBRE (del 29 de noviembre al 6 de diciembre)

"La literatura puede ser una buena terapia personal, una especie de psicoanálisis por el que no se paga psicoanalista."

Max Frisch

MALENDREÇOS

69

Havia deixat per unes setmanes la carpeta de malendreços arraconada per poder ensenyar-vos uns poemes escrits durant les vacances. La veritat és que, a l'espera de començar un nou poemari a partir de febrer, vaig arreplegant oblits d'aquí i allà amb l'objectiu de poder continuar regalant-vos un poema original cada cap de setmana. 

En aquesta ocasió he cercat un poema per mi molt especial, un primer premi del concurs de l'Esplai de Tordera, que sé que tenen penjat a la paret i que, per postres, gaudeix del privilegi que el pare, en la seva passió del recitat, l'ha incorporat al seu repertori memorístic.

RAONS PER VIURE AMB FORÇA:

Pentinem cabells blancs,

lluïssors de plata,

sí,

però cada reflex és una vivència,

una experiència,

un coneixement,

una bri de vida

viscuda intensament.

Fem els passos més curts,

potser més lentament;

sí,

però perquè són el resum,

el recull i l’aplec,

l’essència

de l’esforç per empènyer,

per ajudar a créixer, als altres.

Al nostre rostre

el temps ha dibuixat arrugues,

sí,

però perquè són les línies

on fan cal·ligrafia

les ganes de viure,

el gaudi, el goig,

les ànsies d’aprendre  

encara una mica més.

Perquè nostre és l’obligació

i el deure

de deixar

als més joves,

l’equipatge feixuc

i complet

de l’experiència.

QUIM HARO REP EL SEGON PREMI DEL CONCURS DE POESIA A LA MOSTRA LITERÀRIA DEL MARESME

---

La publicació del nou llibre de Quim Haro coincideix gairebé en el temps amb un nou reconeixement per a l’autor. Diumenge passat, Quim Haro, va ser guardonat a Arenys de Munt amb el segon premi de poesia a la XXXII Mostra Literària del Maresme. El torderenc es presentava a la mostra comarcal amb el treball “Nu”, amb el que ja va aconseguir el primer premi de poesia al Concurs Literari Premis Sant Jordi de Tordera 2015. 

PRESENTACIÓ DEL POEMARI POBLE EN LÍNIES

Ja coneixeu sobradament la meva dèria poètica, tant per la lectura com per la composició de versos. Malauradament publicar poesia és molt difícil, sinó gairebé impossible. És per això que, després de fer-los rodar d’aquí cap allà, els darrers mesos m’he llençat a l’aventura d’autopublicar-me un breu poemari.

El seu títol és “POBLE EN LÍNIES”, i vol ser una imaginativa lectura quiromàntica de les línies de la mà del meu poble, de Tordera. De la mateixa manera que llegint les línies de la mà d’una persona “podem” saber com és la seva personalitat, així he volgut jugar amb els camins i carrers de Todera per tal d’intentar interpretar-lo.

La presentació del poemari la faré el proper 4 de desembre a la Biblioteca de Tordera, a dos quarts de vuit (19:30).

Aquí us deixo el cartell anunciador de la presentació.

FRASE CÉLEBRE (Del 22 al 29 de noviembre)

"El desengaño camina sonriendo detrás del entusiasmo."

Anne Louise Germaine de Staël

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

L

Darrer poema de "vacances", d'aquells que, en pauses cercades al llarg del camí, dibuixen en paraules allò pel qual els ulls no tenen prou eines. Aquest, sí, també en castellà.

Visitem un petit poble de camí a Aroche, es diu ALMONASTER LA REAL. Entre les seves joies, no podem passar per alt una petita i recollida mesquita.

El espacio ordenado en arcos,
curiosamente simétricos,
pero con columnas de piedra antigua
venidas de todas direcciones:
de villas romanas,
canteras antiguas de polvo olvidado;
de antiguas iglesias visigóticas,
recicladas en mezquita recogida;
y de vuelta a la cristiandad
para dar forma a la fe
a martillazos.


A la entrada, 
discretamente dibujado en el blanco
de un mármol gastado,
un "ALA" muy claro
pone la marca,
el certificado,
la vitola de realidad comprobable.

FRASE CÉLEBRE (Semana del 15 al 21 de noviembre)

"La sabiduría nos llega cuando ya no nos sirve de nada."

Gabriel García Márquez

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLIX

Segueixo en castellà. En aquesta ocasió, i també durant les vacances, una petita reflexió des de les gegantines instal·lacions de les mines de Riotinto, ja fa molts anys abandonades; encara que, pel que sembla, comencen a tenir un bri d'esperança.

RIOTINTO:

El ocre y el rojo,
el gris, el tinto.
Todo es tinto.

Se desmoronaron los sueños de los mineros
tras las herramientas oxidadas.
Se paró la vida,
si aquello era vida,
y los ingleses dejaron una muestra más
de un imperio de soberbia
debajo de la cáscara del cobre.

Allí están también enterrados
todos los agradecimientos.
¡No caben más!

Se fueron cerrando la puerta
con una sonrisa irónica:
"Ya nos lo hemos llevado todo."

Fue el ministerio quien substituyó al inglés,
sin monóculo ni té a las cinco.

Voz en grito y ronquera de aguardiente,
polvo, sulfúrico y ahogo;
todo por un sueldo egocéntrico
para gastar en las propias minas.

No, no sirve.
No sirve para comprar ni salud
ni tiempo.

FRASE CÉLEBRE (del 8 al 14 de noviembre)

"No hay pasajeros en la nave Tierra, todos somos tripulación."

Marshall McLuhan 

Del poemari recull A LA MEVA LLIBRETA

XLVIII

Des de la sierra d'Aracena, envoltats de natura amable, en una pausa i davant d'una cervesa freda, a l'ombra d'una alzina majestuosa.



La bandera andaluza tiene solo dos colores, verde, blanco y verde. Y yo me pregunto ... ¿dónde queda el azul?

El verde se recorta en el azul,
y el blanco,
también se recorta,
en el azul y el verde.


La cal,
los castaños, las encinas,
los helechos,
los alcornoques viejos, los fresnos.
Los quejigos, las acacias,
y el azul.
Y el agua, y las fuentes.

Blanco y azul en el fondo 
de cada mirada.
Los troncos retorcidos de antiguo,
grietas de fuerza
como las arrugas en la piel cansada
de los jornaleros del campo;
de los peladores del cocho,
hacha en mano,
marcando la edad del bosque
en las cortezas cuidadas.

Aracena, su sierra, su gente;
esfuerzo eterno por vivir
de las manos
con la cabeza bien alta.