Bienvenida
"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?
sábado, 28 de diciembre de 2013
MALENDREÇOS, poema 20
L'any 2001, tot celebrant a l'escola el dia internacional del SIDA, vaig escriure un poema per llegir en l'acte central. Es tracta d'un poema escrit sense dependre de "muses" o imprevisibles estímuls externs, és a dir, escrit sota una motivació cercada. Deixar-lo oblidat, surant en l'èter d'aquell dia, em sembla poca justificació; és per això que, per tal de no abandonar-lo a la seva sort, el porto fins aquí, fins el meu espai de Malendreços.
SIDA
No
sóc invisible,
ni
immutable, ni intangible;
però
sovint no em veieu,
voleu
canviar-me i ni em toqueu.
Els
meus ulls també ploren,
i
s’omplen amb imatges de rebuig
que
els vostres ni entreveuen.
El
meu caràcter se’n ressent
i
tremola, insegur, encerclat de núvols negres
carregats
per les vostres tempestes.
La
meva pell és suau,
com
la vostra,
i
pateix amb el tacte del menyspreu.
Una
paraula fa frontera
i
aixeca barreres d’ignorància
infranquejables
per la barbàrie i la por:
SIDA.
Quatre
lletres, acrònim sintètic
que
representa missatges desconeguts,
m’acusen
impies.
Però
vull canviar el seu sentit,
m’heu
d’ajudar a canviar la noció
que
el món en té d’elles:
Que
la S digui sí,
un
sí afirmatiu, confiat, sincer.
Que
la I confessi un únic objectiu:
la
integració.
Que
la D apunti una única sortida:
el
delit per viure.
I
que la A formuli un sol missatge:
tot
el nostre AMOR.
lunes, 23 de diciembre de 2013
DOMINIO LÉXICO (17)
ATREZZO:
- Parte de una obra donde se cuentan chistes.
MONÓLOGO:
- Médico especialista en las manos. (¡que habla solo y mucho!)
TERRATENIENTE:
- Parte metálica de las batidoras. (Quién sabe, igual se acaba llamando así)
HOSTIL:
- Persona muy "hospitalosa". (No ha dado ni una)
BROTE:
- Plantas que crecen en las paredes.
- Es cuando coges una infección, por ejemplo, brote de piojos.
AUTOBIOGRAFÍA:
- Que es automático.
ANFITRIÓN:
- Uno que se ha colado (quizás pensó en POLIZÓN?)
- Pesona que hereda.
- Donde antiguamente se hacían las carreras de caballos.
TEZ:
- Sombra en alguna cosa.
GLOSA:
- Rajola
HOLGADO:
- Tipo de carbón.
TENUE:
- Que está a la mitad de frío y caliente; vaya, que no es ni frío ni caliente, sino tenue. (¡Es que está tan clarito!)
INERTE:
- Es cuando un animal no puede tener ni hijos ni huevos. (En qué quedamos, ¿hijos o huevos?)
PERÍMETRO:
- Es lo que mide un círculo de punta a punta. (Capaz de encontrarle un principio y un final al mismísimo círculo)
BUEY:
- Vaca tío. (Puro lenguaje de la calle, siempre con el tío por delante)
ASCUA:
- Cachito de fuego.
IMBERBE:
- Animal ciego, que no ve.
LECHO:
- El que lleva la leche.
Otras preguntas:
- Dime un sinónimo de cura:
- Fácil, San Cerdote.
- ¿Que significa la expresion "peinar canas"?
- Que haces de peluquera.
- Les explicaba la teoría medieval del TEOCENTRISMO intentando argumentar cómo para los teocéntricos todo giraba alrededor de Dios. Cuando pregunto TEOCENTRISMO en clase, esta es la respuesta:
- Que Dios no para de dar vueltas.
- ¿A qué parte del cuerpo aplicarías RASGADOS?
- A los pies.
- Si el gato maúlla y el perro ladra, ¿qué hace la gallina?
- ¡Coquetea!
- Ponme ejemplos de TABÚ con su correspondiente EUFEMISMO:
- En lugar de "ir al lavabo" decimos "ir al retrato".
- En lugar de "cárcel" decimos "lugar de penitencias".
- En lugar de "ciego" decimos "once".
sábado, 21 de diciembre de 2013
FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 21 al 28 de diciembre)
"Hay personas silenciosas que son mucho más interesantes que los mejores oradores"
Benjamín Disraeli
MALENDREÇOS, poema 19
SEGON
A SEGON
medievals
marcadors de ritme
que,
impassiblement,
descompten,
gra a gra,
els
moments de vida
que
ens queden.
Vivim
avui un gra de present
i,
com a present, cau,
i
nosaltres amb ell.
Del
primer con
salta
directe, sense distraccions,
amb
la mateixa velocitat,
amb
la mateixa independència
que
la resta,
a
l’altre con.
De
l’espai de futur
passa
a l’espai de passat;
i
el present,
limitat
a un moment,
no
existeix,
no
reposa en lloc,
senzillament...
passa.
Només
és en el recorregut
d’un
espai on coincideixen
principi
i final.
sábado, 14 de diciembre de 2013
FRASE CÉLEBRE DE LA SEMANA (del 14 al 21 de diciembre)
"Lo que embellece al desierto es que esconde un pozo en alguna parte".
Antoine de Saint Exupery (Le Petit Prince)
MALENDREÇOS, poema 18
Vés per on aquest poema, també del 2001, el vaig fer en castellà i dedicat als mestres, a la meva feina i la meva condició.
MAESTROS
En equipaje del tiempo
se convierte lo que aprendo
día a día.
Tragaluz que ilumina
otras oscuras ignorancias,
más oscuras incluso que la mía.
Descubro descorriendo
las cortinas del saber,
que siempre hay tiempo
de aprender
lo que no sabías.
Pero no todo es mágico,
ni todo miel sobre hojuelas.
Entre la buena fe se cuela
el sin sabor o la crítica,
la mala fe sin sentimientos
que te lía.
No me derroto, lucho,
no por eso dejo de ser ducho
en lo que tanto tiempo ocupé.
Por lo que se refiere a mí,
seguiré, duro y fiel, en la brecha,
no le quiero poner a la derrota fecha
para que el destino se ría.
sábado, 7 de diciembre de 2013
MALENDREÇOS, poema 17
FAIG
CADENA AMB LES PARAULES
Faig
cadena amb les paraules
encerclant
amb elles, ben estret,
només
sentiments:
les
rimes enamorades,
i
es besen per les cantonades
de
planes en blanc.
Les
vocals s’amanyaguen
i,
afalagades, entre moixaines,
es
confessen a cau d’orella
quanta
és la seva tendresa,
quanta
és la seva passió.
Amb
tons de blanc
els
mots de pau
vénen
als meus dits
apaivagant
el seu ritme.
Són
quiets, asserenats,
i
sense fer soroll,
gairebé
de puntetes,
carreguen
el meu ànim
d’ordre
i calma.
Acolorides
pel capvespre
les
síl·labes es disposen
prenen
les formes del que admiro:
matisos
d’un mar embravit;
blaus
tènues d’un paisatge
quan
al matí es desvetlla
o
l’èxtasi perenne
quan
se’n va a dormir.
Es
reparteixen les llàgrimes
quan,
sense voler,
m’entra
l’enyor a les entranyes.
La
melangia es passeja pels meus ulls
i,
inconscient, retorno a moments
que
no per passats
són
menys amargs
i
o,. abatut, deixo passar el temps
com
únic beuratge.
entre
els meus versos
quan
és la ràbia la que mana,
quan
és d’ira la meva febre.
Indignat,
deixo que la meva pell
suï
la fúria pel que veig
en
rampells de còlera.
embadaliment,
pena i ràbia.
Emocions
que s’enfilen
en
collaret de paraules,
captives
del que sento,
esclaves
del que veig,
condemnades
per sempre
a
servir els meus sentiments.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)