Si us plau, “senyors del Banc D’Espanya”, es poden
posar els seus consells … allà on els hi càpiguen!
Resulta que des del Banc d’Espanya, sí el mateix
que no va fer res per aturar la bombolla immobiliària que ens ha dut a la ruïna
com pa país, que no va moure un dit per frenar l’estafa de les preferents, o
que va mirar cap a una altra banda quan es signaven clàusules abusives en
moltes hipoteques, mentre aprofitats de corbata es marcaven indemnitzacions i
jubilacions per ruboritzar-se; ara, quan més ens afoga la misèria, esbomba, com
a innovadores solucions, consells veritablement provocadors.
Resulta que, tranquils, només seria en casos
excepcionals, diguem-ne treballadors no qualificats, aturats de llarga duració
o en condicions especials (vés a saber a qui marquen amb l’estrella del “jueu
sentenciat”); és a dir, aquells que, ja de per sí, per més que ho intentin ja tenen
ara dificultats per viure amb una mínima dignitat, se’ls hauria de poder pagar
per sota del salari mínim interprofessional i/o contractar en condicions fora
de conveni.
Però no els fa vergonya? Com es poden deixar anar
bombes d’aquest tipus des d’un luxós despatx, amb un compte ben farcit de mentides
i un sou tant diferent a la de la resta de mortals.
Però què cerquen? Potser que el país emprenyat s’aferri
a les reixes de les seves càmeres cuirassades i, amb un cop de geni les
arrenqui, torni a repartir la sort i els posi, a ells i a les seves corbates, en
el seu lloc?
I
és que tenim una paciència!!
