Deixa’m
parlar amb la lluna,
a
cau d’orella, suaument,
amb
la veu de vellut
i
el tacte de mel.
Deixa’m
creure en els cors,
en
les mans netes,
en
les mirades directes
i
les paraules transparents.
Deixa’m
acaronar la confiança,
estrènyer
la paciència
i
abraçar la fe.
Deixa’m,
tu que pots,
deixa’m!