Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 25 de mayo de 2013

POEMA XXVII (a la meva llibreta)



Poema antic, de fa molt, molt de temps, escrit en nit d'estiu gairebé a la llum de la lluna. Quan no saps perquè arriba un vers i aquest n'estira un altre, i el darrer no sap tancar la cadena, ni posar fre.





Deixa’m parlar amb la lluna,

a cau d’orella, suaument,
amb la veu de vellut
i el tacte de mel.

Deixa’m creure en els cors,
en les mans netes,
en les mirades directes
i les paraules transparents.

Deixa’m acaronar la confiança,
estrènyer la paciència
i abraçar la fe.

Deixa’m, tu que pots,
deixa’m!


martes, 21 de mayo de 2013

¡MIS FOTOGRAFÍAS!


Algún hado informàtico o mi mala praxis (seguro que es más esta última condición) han dado al traste con todas las fotografias de mi blog (!!!) Todos lo textos están desnudos de imágenes. Procuraré no llorar, ni desesperarme pues tengo otras cosas con las que perder el tiempo. 

Prometo buscar soluciones, y si no doy con ellas, poco a poco irán vistiéndose de nuevo otros poemas y otras noticias con nuevas imágenes. Igual las antiguas estaban cansadas de aparecer y se han buscado un descanso en el silencio de la oscuridad virtual.
A los decepcionados ... mil perdones, y a los conformistas, una sonrisa; no pienso rasgarme las vestiduras.

sábado, 18 de mayo de 2013

POEMA XXVI (A la meva llibreta)

Hi ha poemes que, no saps per què, surten en castellà. De vegades el moment me'ls dicta així, d'altres, el lloc, l'entorn, l'espai, així me'ls exigeix. Aquest el vaig escriure a Lanzarote, en un viatge màgic de quatre dies de tardor. En un moment de pausa, ja se sap, agafo la llibreta i...



Sembrado el monte
de piedras erizadas,
sin orden,
ni método, 
sin norma,
ni... acierto.

El aire me ha atragantado
de olor a mar
como hacía tiempo que no cataba,
y las olas entraban en mi boca,
a golpes,
a bocanadas
de espuma y tiempo.


Lanzarote se me ha mostrado
abierta y calma,
pausada y quieta,
toda
solo... en un momento.



sábado, 11 de mayo de 2013

POEMA XXV (a la meva llibreta)



Des de la llotja, observo la platea plena de públic a punt d'escoltar el primer concert de Festa Major, els moviments i els comentaris de la gent, les mirades, els compliments, els somriures en la distància... Aïllat i absent, agafo la llibreta i em poso a escriure. 



Un ball de colors llampants
voleia sobre la platea,
encara sense més ritme 
que el xiuxiueig i el murmuri
de tot de cabells blancs expectants.

El costum marcarà,
d'un moment a l'altre,
melodies de cotó de sucre,
de fireta, de tómboles atzaroses,
i mecànics i inversemblants enginys
pel gaudi infantil.


El silenci esdevindrà veu dolça,
síl·labes acompanyades 
d'arpegis i acords
en mans expertes:
tret de sortida 
per una secular Festa Major
per sempre musical.

Que comenci la Festa Major.






sábado, 4 de mayo de 2013

POEMA XXIV (a la meva llibreta)


M'he acostat fins al complexe/monestir de Mont Sant Benet. És una descoberta en solitud. Només m'acompanya la curiositat (i no és poc). He de fer una breu cua i una espera improvisada abans d'entrar al monestir; aleshores, com no, trec la meva llibreta i faig la fotografia del moment.

Al fons, molt al fons,
com les notes de la corda 
en una orquestra,
el so de l'aigua
afina i recull el conjunt.




Un lleu bri d'aire aixeca
el so dels arbres i les seves branques
com a solistes.
Cercant distorsió, però trobant
l'harmonia en el conjunt,
ocells perduts es retroben 
en caus improvisat entre les pedres.




Per guarnir encara més
la cercada soledat,
m'ha vingut a veure 
una pluja fina i fresca
que degota, prudent, de les heures
i de les formes arrodonides 
a cops de temps.

Com si ho trobés a faltar,
les rialles i els crits d'un grup
de mainada cerca diversió
en el coneixement.
Malauradament però,
es trenca part d'una màgia
per encetar una altra
(desada feia dies).
Un trencadís d'emocions
envolta la meva ànima:
puc, en silenci,
en pau amb l'esperit,
assaborir les pedres,
la fe antiga,
les creences, les normes
i la llum de l'ànsia.