POEMA XXIII (A la meva llibreta)

Testimoni d'una sortida de sol. No recordo si de colònies, o en una de les meves caminades amb l'albada de companya, o observador, recolzat a l'ampit d'alguna finestra.

Li has vist la cara al dia?
S'aixecava mandrós,
difuminant la boira
amb violentes queixalades de sol.

La rosada, agra fel de rutina,
esquitxava de gris i negre
cada una de les ombres
de la nit.

Els darrers estels,
pènduls de dubte etern,


plegaven ja les seves veles,
car el viatge de foscor
enllestia singladura
al port del matí.

Els noctàmbuls
apuraven les darrers copes
de vigília, tot cercant raons
per anar a dormir.

A la finestra, les primeres veus
posaven música al somni darrer,
que no únic.

Torna, lent i feixuc,
a rodolar el món.

POEMA XXII (a la meva llibreta)

Segueixo passejant per la Fageda i, allunyant-me del grup i del seu guirigall,  torno a seure per escriure:

M'has deixat abraçar-te,
i embolcallant-me de força,
has empès la meva mà 
per escriure't.

He tocat el silenci,
he llegit la teva vida
per senders antics;

però, la veu,
la veu de l'aire
afinant les notes
retallat per les branques,
m'ha explicat pacient i dolç,
un passat intens i poètic
i un present intensament viscut.


Però quan intenta explicar-me
quin ha de ser el seu futur,
dubte,
s'angoixa, encongeix el to
 i, inquiet, plora:

"¿Què farà del meu món
l'home, si no és capaç
de veure, de sentir i d'escoltar
la meva veu?"

POEMA XXII (a la meva llibreta)

En una visita a la Fageda d'en Jordà, mentre el monitor responsable explica a la mainada els seus secrets, m'allunyo una mica del soroll de la quitxalla, m'assec en un tronc i escric ... a la meva llibreta.

Terra negra i llum aclucant-me els ulls:
pampallugues enjogassades
de sol intens
s'amaguen, trapelles,
entre les fulles dels faigs,
per enfosquir camins de segles
que han recorregut versos,
llegendes,
relats i cançons.

Em corprèn el silenci
trencat, només, 
per la veu dels ocells
fent-se confidències eternes 
per les branques.

Fageda, regala'm la calma,
fitxa'm a l'ànima la teva pau;
que l'enyor em faci tornar.

DOMINIO LÉXICO (15)

Ya iba siendo hora que renováramos este apartado con la cosecha del último trimestre.  Hagamos memoria: lo que os muestro son las respuestas de algunos de mis alumnos a un apartado fijo en  mis exámenes, el apartado de vocabulario, y, como siempre, de nuevo no falta la sonrisa ante esas respuestas. Recordad que entre paréntesis os pongo posibles comentarios que se me podrían ocurrir.

RAMBLA:

• Edificio que se cae y se queda en ruinas.

BABUCHA: (Es un calzado de origen árabe)

• Animal que deja muchas babas (¿y se les caen sobre los zapatos?)

VENCEJO (Hablamos de un animal parecido a la golondrina):

• Señor muy enfadado.
• Botijo. (¿con alas?)

ÉBANO: (madera apreciada)

• Tela fina que se pone en la cabeza.
• Esponja.
• Donde se pone el aceite.
• Objeto que sirve para dar viento. (conflicto de lenguas, del "vano" catalán -abanico)
• Flor.

ESFINGE:

• Parte del cuerpo.
• Lugar donde viven algunos peces. (Todos esos peces llevan cantimplora)

OMNISCIENTE (Narrador siempre presente, y que conoce los pensamientos y sentimientos de todos los personajes)

• Persona a la que cuesta mucho dormirse.
• Que solo ve de noche.
• Que está pero no está. (¿En qué quedamos?
• Son unos tipos de personas que llevan unos cuernos en la cabeza. (ya han llegado los vikingos y, encima, están en todas partes)

AMENO:

• Pregaria de los domingos. (A este alumno la misa le parece divertida)

POEMA XXI (A la meva llibreta)

Em recordo a Palamós, de colònies. Estranyament, em vaig llevar abans que la mainada (i ja és dir) i em vaig acostar fins al passeig de mar per gaudir de la sortida del sol. Quan vaig tornar fins a la casa de colònies, amb el dia del tot estrenat i la llum lluint als ulls de la quitxalla, vaig agafar la meva llibreta per descriure què havia vist.


Has vist arribar la matinada?
Tota sola, poruga i prudent,
allargassava els seus braços tous
fins a tocar-me;
i amb somriure de primavera
m'ha empès del verd al blau
alhora que m'embolcallava
de simfonies solitàries.
Tot d'una,
trencant l'albada,
les paraules han fet música i ritme
de xiuxiueig d'ocells.
Bon dia un nou dia.