Com homenatge a la dona treballadora (ahir 8 de març era el seu dia internacional) us presento el poema PAUSES. És clar que no estarem en plena igualtat fins que no calgui... dia internacional de la dona treballadora, sinó que qualsevol dia homes i dones, tots treballadors, vivim en veritable igualtat.
PAUSES
Quan
el despertador
trenca
l’albada
i
la jornada, esverada,
tem
la feina de cada matí,
la
consciència, envoltada de silenci,
repeteix
una i una altra vegada,
que
sí, que pot, que el dia
estirarà
les hores
un
pèl més de seixanta minuts
per
prometre-li temps.
Mentides
piadoses!
Desvetllar
els somnis
dels
petits somriures;
esmorzar
accelerat,
motxilla
a l’esquena i camí de l’escola.
Tot
seguit...
- Vola! Que faràs tard a la feina. I ja
van
tres vegades aquest mes.
No hi ha excuses amb nom de nen,
totes porten l’angoixa dibuixada a
l’esquena
com una llufa anònima
en un dia trist de Sant Innocents.
Vuit
hores de feina són
...
més de vuit hores.
Barra
amunt i avall:
sensibles
peus de vidre i passes de fang
per
sobre de cada segon,
i
sempre un somrís i un gest amable
no
fos que, com està la feina
algun
client desagradable,
amb
un parell de paraules,
tanqués
la paradeta
d’un
sou eixut.
El
gran fa de clauer
i
el petit s’arrapa
cercant-li
la mà de camí a casa.
Els
deures i les lliçons s’esperen
que
arribi la mare
perquè...
sempre va bé un cop de mà,
encara
que només sigui per escoltar-li la veu
una
estona
i
embadalir-se amb el moviment
dels
seus llavis.
Perquè
sí,
els
troben a faltar.
Troben
a faltar les seves moixaines,
troben
a faltar, sobretot,
els
seus petons.
Però
no hi ha temps!
El
rellotge apressa el seu ritme
busques
enllà,
i,
una altra volta, no hi arriba.
Doble
jornada, i la mainada
sense
dutxar,
i
de sopar?
- N’estic cansada d’improvisar
certeses!
La seguretat i la convicció
s’escriuen amb minúscules,
les mateixes minúscules de les petites
coses;
i són femenines.
Penjada
dels seus pits,
la
humanitat sencera crida i plora,
tremolen
les lletres per cridar
Companya!
Dona!
Mare!
i...
no hi ha mai silenci.
Constància,
voluntat, força
són
paraules femenines
per
construir el món.
Sí,
malauradament
un
món que torna a celebrar
un
altre 8 de març
per
recordar la dona treballadora.
I
els 364 dies que resten?