En una visita a la catedral de Barcelona, mentre el guía donava explicacions als meus alumnes (explicacions que jo havia escoltat ja més d'una vegada), vaig agafar la meva llibreta i em vaig posar a escriure (feia poc que havia llegit "La catedral del mar")
L'olor de les pedres antigues
penjades, porugues, del seu destí,
recorda l'esforç i la por
en vers d'una religió tirana
que reclama almoina
a canvi de fe.
La grandesa sorprèn,
impressionada, condiciona
l'esperit d'aquesta gent
que es senya i s'ajup,
que es rendeix i no mira
amb una mica d'orgull
la seva capacitat
de ser.
L'amor, la pregaria
i la vida eterna
es deixa per ... "l'altra barri"
encara per descobrir;
ara, en aquest el nostre món,
toca patir,
alhora que cèlibes oficiants
de panxes greixoses
ens demanen, ens imposen,
comportaments exemplars
que són incapaços de seguir.