Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

viernes, 28 de septiembre de 2012

FIBRACOLOR, poema V


V
  
Al pare
el fill li fa el relleu;
i el fill,
al nét esperona
a prendre mides del treball
dels grans,
a les naus,
sota les finestres cegues
avocades a un futur
quiet.




Les generacions
desgranen el rosari d’una història
de cinquanta anys,
oblidada ja
la que era de segles.

-      “No pateixis,
ni tinguis pressa,
sigues pacient,
deixa passar els anys
com l’avi i jo hem fet,
i veuràs segura
la feina                (mecànica)
i el sou         (estret).

I obedient, conformat
i còmode,
el jovent alimentà
de mans dures
i esforçades,
les naus, les màquines,
el crit de l’amo,
i el mecànic pas de les hores,
els dies, els somnis
... i el futur.


jueves, 20 de septiembre de 2012

FIBRADOLOR, poema IV


IV

El poble creix,
els seus límits
salten els límits pausats
de generacions antigues
marcades per l’aire i el vent,
l’esforç i el treball;
amb la natura propera,
l’aigua,
el paisatge,
el reflex de la muntanya
a l’espill del riu,
i en la llunyania,
gairebé amb l’oratge proper,
l’esperança del mar.

Arriben d’arreu
i d’arreu ens porten llengües,
costums, hàbits,
maneres;
arriben de sobte,
sense aprendre del bressol
què vol dir, pel poble,
la paraula terra;
i ell s’obre de bat a bat,
esbatanant portes i finestres,
cedint el pas i els espais
al nouvingut
capaç i orgullós,
també,
de fer-lo créixer.

La vila deixa de ser poble
que mira el riu i el cel,
la muntanya, els camps
i les essències
de l’aire,
i esdevé mecànica
convivència,
artifici industrial
allunyat de tradicions,
costums i llegendes.

jueves, 13 de septiembre de 2012

FIBRADOLOR, poema III


III
Qui se’n recorda del xapo,
de la fanga,
del carro i del cavall.

Qui se’n recorda de la vinya,
del carbó, del munyir
o del llescar.

Qui se’n recorda de les sèquies,
de les sínies, dels recs
o dels remats.

La roba i els colors,
les primes, les hores extres
i els salaris callats,
marquen el ritme del poble;
un any i un altre,
dissenyant el futur dels seus joves
allunyats per sempre
dels seus camps.

Agraïdes hortes del pla de Vallmaria,
de la mullera,
o dels estanys;
les mans ja no s’embruten de terra,
l’esforç i la suor
han canviat saó de conreus àvids
per vuit hores i vuit hores,
i vuit hores més,
setmana a setmana,
torn a torn.

jueves, 6 de septiembre de 2012

FIBRACOLOR, poema II


II

Com sortida d’un somni, 
(qui sap si malson) 
trepitjant mil·lenaris camps
i hortes, 
(i conreus sense memòria) 
les naus d’una fàbrica
quadriculen esperances
d’un futur per gaudir.




I la gent,
avesada al silenci familiar,
canvia bosc, i ombra,
i llenya, i carbó,
per brogit i fressa,
per soroll
i vuit hores sense paisatge,
i un sou
sense mirar,
del cel,
el dibuix capriciós
d’uns núvols
enjogassats amb la sort.

Hi ha ordres,
i sirenes, i foscor;
hi ha absències,
impersonalitat,
desconegut control;
tot s’hi val si el dia a dia,
i la vida fins ara
subjecte als solcs,
asseguren una jornal,
una nòmina
anònima ... d’emocions.