Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

miércoles, 30 de mayo de 2012

PRESENTACIÓ DE "QUINITO..., UN NOU CURS!"

Benvolguts lectors, ja és definitiu. El proper divendres 8 de juny presento el nou llibre a la Biblioteca de Tordera. Des d'aquí el meu agraïment a la gent que ho ha fet possible. Aquesta és la invitació que l'Editorial BARCANOVA ha preparat:

sábado, 26 de mayo de 2012

PINS ARROGANTS




Pentinats amb clenxa i cap el darrere,
els pins s'aboquen al teu mirall
alhora que la brisa retoca els darrers rínxols
per preparar la cerimònia de la vostra unió.






Verds que lluen al sol
decoren la costa espadada,
tallada amb el ganivet 
del temps i el teu esforç.







La cinglera on s'apleguen
tot de pins presumits
recull veus que besen
el teu espill de calmes.




El penya-segat es fon amb tu,
amb els mateixos desigs:
mantenir unió eterna
sense vendre el seu regust
ni l'aroma del sol
quan escalfa la pinassa.

martes, 22 de mayo de 2012

ESCALES JA HA ARRIBAT A LA TERCERA EDICIÓ

Just quan la il·lusió de la publicació de "Quinito..., un nou curs!" m'ocupa el meu breu temps lliure, quan estem ajustant el dia, l'hora i el lloc de la seva presentació, m'ha arribat a la bústia, silenciosa, gairebé de puntentes, com per no molestar... la tercera edició d'"Escales de cargol". Sí, la primera part de Quinito esgota la sisena edició, surt la segona part després de molt temps d'espera i, vés per on, avui em saluda des de dins d'un sobre... aquesta tercera edició. Les bones notícies arriben de dos en dos. Tocarem fusta... perquè no vull despertar del meu particular i íntim somni.
Tant bon punt tingui les dades exactes de la presentació us les faré arribar.


Gràcies a tots aquells que em llegiu per fer possible la màgia.

sábado, 19 de mayo de 2012

BARREJO IDEES I ONES

A la llunyania,
on la vista aplega mar i cel,
mar endins,
no hi ha direccions possibles.
No conec els camis dels estels
i el vertígen de la teva força
em transporta.

 Les meves idees formen,
amb les teves onades,
maregassa d'inquietuds.





Com la closca d'una nou buida,
vaig i vinc,
i quan cerco fusta on abraçar-me,
i sols trobo espirals inacabables 
com a única resposta.




Cal fer del meu cos una sirena
capaç de nedar formant par de tu.





viernes, 11 de mayo de 2012

QUINITO... UN NOU CURS!


Tot esperant trobar un dia precís i adient per poder fer la presentació del nou llibre, vull fer-vos arribar la meva alegria perquè ja el tinc entre les meves mans: sí, la segona part del Quinito ja té vida i comença a caminar. El seu títol definitiu és: “QUINITO... UN NOU CURS!”.
Vull aprofitar aquest racó per agrair l’esforç de la gent que ha fet possible la seva publicació: qui m’ha animat, qui m’ha corregit, qui m’ha inspirat, qui m’ha refredat els ànims i qui m’ha fet tocar de peus a terra. A tots moltes gràcies.
Espero que aquesta segona part també m’acosti a les escoles i em permeti xerrar amb els lectors, potser la part més interessant d’aquesta cerimònia que s’anomena PUBLICAR.
Com sempre, gràcies per llegir-me!

EM CONEIXES PROU BÉ



En un braç de mar,
l'aiguabarreig del meu riu
arriba a tu, la mare,
i dóna fi a la dolçor:
la sal domina el paisatge.




En un camí sense tornada,
la història del corrent
recorre la plana
recollint i regant experiències
que buida en tu,
sabiesa;
tu les reculls per amuntegar
coneixements en va i ve.






Saps d'uns i altres,
no calen amagatalls,
Però... no importa.
Si tu no sabessis de mi
 jo t'ho explicaria tot.

martes, 1 de mayo de 2012

ELS AMICS DE LES ARTS


Fa un parell d’anys els vaig conèixer a la Cellera de Ter, sota les lones amables d’un envelat: gairebé ni els coneixia però, aquella nit, la seva música i la seva frescor em varen captivar. No era un grup penjat de l’estel de la fortuna, ni de les bastides de  la suficiència ni l’egocentrisme, eren gent com tu i com jo, gent normal i corrent a qui agrada cantar, gaudeixen fent-ho i contagien el gaudi a la gent que els escolta.
El passat diumenge varen venir a Tordera, el meu poble, i durant gairebé dues hores, generosa i entregada, vaig veure gaudir la meva gent. Cal dir que els quatre joves del “Amics de les Arts” i la seva banda gaudeixen amb la fenia que fan, si no fos així, no s’explicaria com fan gaudir  la gent que assisteix als seus concerts. Tots quatre són conscients que el somni on s’han instal·lat és efímer, per la qual cosa cal mimar les formes per fer-lo el més llarg possible (fins i tot són capaços d’agrair la fortuna per deixar-los viure tot el que els hi està passant). I ho fan. Ho fan amb noves cançons, com en la darrera ocasió, noves històries explicades a quatre mans amb gust i dedicació. La maduració de la seva música, la seva polifonia i la seva alegria traspua a cada to de cada cançó i, peça a peça, durant tot el concert.
Gràcies per l’estona, pels vostres somriures i la vostra frescor. Paga la pena una pausa en aquest món de urgències i tristors.