Verd i vermell, tots dos junts... focs d'artifici.

(poema 25)


Pugen
un rere l'altre,
amb el vertigen de la velocitat
de les llums enceses,
per trencar en mil espurnes
la foscor calma d'una nit d'estiu.
Ventalls de colors s'obren en l'espai
quan, al vostre rostre i a igual ritme,
les boques obertes recullen tota l'admiració
que en color i forma desvetllen.


Però... jo, jo... no veig aquests colors,
només ... els suposo.

La lluïssor dels vostres ulls em descriu,
al detall, la gamma de vermells i verds
que els meus ulls perden;
amb els tons de les vostres veus
recullo, amb la imaginació com a pinzell,
el color suficient de la meva paleta
per pintar el quadre d'aquesta nit.


Davant els vostres vermells i verds
em trobo sol de sensacions,
llunyà de sentiments.

Inútil vermell descriptiu

(poema 24)


Vermell de ràbia?
de fred?
de vergonya?
d'ira? o potser innocent vermell
de fruita madura?




No hi combrego!




La ràbia té el color
del sentiment al descobert:
la ràbia és... transparent!

El fred no té color.
L'alè dibuixa formes
i les mans recullen l'alè
amuntagant-lo en cotó fluix,
sí, també transparent.
I, com pintar l'ira? Vermella o potser groga?


No són colors,
són plecs, 
solcs profunds que es fan a l'ànima.
marcats a foc
en el més profun dels racons.


La fruita madura té molts tons,
... de tacte, de sabors.
Voleu dir que per descriure-la
calen els colors.

TARDORS VERMELLES?

(poema 23)

Com us ompliu la boca 

de tardors vermelles:

"... esquitxos de vermell a la muntanya,

amb grocs propers,

anuncien tardors melangioses

que, amb llençols de boira,

embolcallen els peus dels faigs"

No n'hi ha tardors vermelles,

melangioses? 

Sí, sense vermell.

I tan de bo si la boira ho cobrís tot

fins i tot, qualsevol resta de color i dubta.

La tardos és lluita entre verd i vermell,

i espurnes de groc

confonent-se.

Tardor, vermell,

sinònim de final? 

De fred, de recel i malfiança?

Tardor: no sé quin color veig 

que ... m'estristeix.

MOVISTAR: OFERTAS TRAMPOSAS (2)

Pero, ¿qué es una trampa?

Según el diccionario de la RAE (acepción nº8), una trampa es un ardid para burlar o perjudicar a alguien; quizás no haga falta añadir que esa burla o ese perjuicio lleva consigo el provecho ilícito de quién pone la trampa para sacar partido de la inocencia del perjudicado.

Vaya por delante esa definición para los que, en comentarios en otros foros a la entrada de mi blog “MOVISTAR: OFERTAS TRAMPOSAS”, afirman que no ven dónde está la trampa. El objetivo de mi denuncia no es mi beneficio, porque no existe ni puede existir (Movistar ya se pronunció ante mi queja afirmando que no había caso:

“ … para informarle que se ha analizado su caso en detalle y no hemos encontrado incidencia alguna relacionada con las cuestiones que nos plantea.”

El objetivo de mi denuncia es que no haya más almas cándidas (como alguno afirma refiriéndose a la mía). Actualmente podemos ver la oferta activa por Internet, el consumidor puede seguir afiliándose a ella. Sí, es cierto, la oferta afirma que es de solo un año, pero en ningún lugar se añade que, pasado el año, la factura pasará de los aproximadamente 40 euros a los 60 o 65; y no se dice porque entonces la gracia de la oferta no existiría. Es decir, el ARDID de los 40 euros burla al abonado para perjudicarle al cabo del año con un 50 % más. ¿Quién obtiene el beneficio? ¡MOVISTAR, claro!

Ojalá que los lectores de mi anterior entrada y de ésta, complementándola, no caigan en la trampa; ese será mi único BENEFICIO.