Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

sábado, 22 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Anem avançant per acostar-nos al final de "les ombres". Us deixo aquí el nº9, escrit, com es pot apreciar, després de llegir diverses obres de Verne en un exercici de recuperar records infantils i relacionar-los amb la realitat de la veritable literatura universal, la de sempre.


9

Per travessar el riu de la vida,
trepitjo
pedra a pedra
i ombra a ombra.

Deia Verne:
“Sense el tro
el llamp no espanta,
malgrat que el perill
no és al soroll
sinó a la llum.”

Què som?
¿Fermesa de pedres,
llamps de tarda,
acció i braó;
o efímeres ombres
de èter suau,

més soroll que força?

jueves, 13 de julio de 2017

TORRE, PAL DE PALLER

La torre de l’església de Tordera:
Avui, de la mà amable de mossèn Salvador i la Dolors Oliveres, he pogut pujar al campanar de Tordera. Quantes vegades me l’he mirat des de l’ombra? No sé comptar-les i, ara, afortunadament, ja no cal. Com jo, quants torderencs que s’estimen el patrimoni del poble experimenten el mateix desig?
Em fan saber, i jo em presto a fer-ne ressò, que durant la segona quinzena del mes d’agost es procedirà a fer una imprescindible neteja de l’escala de cargol i les diferents dependències del campanar. Es necessiten mans voluntàries que els ajudin a deixar aquest important bocí de patrimoni tal com es mereix.
Jo hi aniré, i tu?

TORRE, PAL DE PALLER:
Estiu,
balls a la plaça,
festes i gresques,
cadires esteses
a l’ombra vigilant.
Porta el ritme amb els peus
i viu intensament el temps,
com ho ha fet els darrers anys,
mil… o més.

Hivern,
ombra allargassada
i retallada de gebre.
Com un rellotge de sol,
marca, a la plaça
i en lleu gir,
l’avanç de dia,
pas a pas:
ja sia de llebre
o de pardal.
A la llunyania, el Montseny
saluda amb els mocadors blancs
de la neu a la falda.
Què en fa de temps que es fan confidències.




Primavera,
que pinta de verd tendre
els albers i les pollancres
de les ribes de la Tordera;
Des de la perspectiva del pont de ferro,
assenyala,
amb un índex de fe potent i segur,
la direcció de les pregàries.



I
Tardor
de viatges ocres
amb el vent, on comença el dia.
El riu dibuixa de vidre el seu camí
mentre la torre s’hi emmiralla.
Amb fermesa, i sense descans,
les pedres, escales amunt,
ens acosten en espiral
la veu fosca de les campanes.


 

 









lunes, 10 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

En aquesta particular i íntima conversa amb la meva ombra, us presento la vuitena entrega. Qui sap si parlar amb l'ombra no és més que un exercici de soledat cercada, com qui troba el seu racó i en té cura perquè ningú més en gaudeixi.


8

No hi ha passera,
cal travessar nu i descalç.

El risc no té nom,
de vegades, pseudònim.
Sovint, controlat i tímid;
les més, omnipresent.

Me’l trobo en sortir de casa,
al carrer més fosc;
sota la llum més intensa,
al bell mig de les masses;
i a la penombra íntima
de la soledat dels meus secrets.


Aquí i allà, la meva ombra,
estimada i confident,
s’ensopega amb d’altres ombres
i es superposen,
diferents!

Pateixo per les influències,
pels contactes incontrolats,
per tot de colors que cerquen com pintar-la.

I jo, ... trist testimoni!
ni puc filtrar, ni verificar,
ni censurar què ni com!

La meva ombra és meva!

No vull girs que la distreguin,
només és a mi a qui acompanya!
Pertany, sencera i exclusiva,
a la meva soledat!


domingo, 2 de julio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA


 Una altra vegada, i aquesta vegada puntual, us porto fins a aquesta finestra virtual un nou poema, i ja en queden menys d'aquest poemari tan personal i subjetiu on la comunicació entre "ombres" i entre "humans" conviuen al mateix nivell.

7

Qui et torna resposta
quan saludes l’ombra?
Només hi ha silenci,
fosc,
... o no?

I les ombres,
es saluden?
Què es diuen?
Es giren per mirar-se?
xiuxiuegen
quan veuen passar una tercera?
En critiquen el seu to,
els seus grisos,
els matisos de la seva foscor?


potser avui estàs una mica esvaïda?
Què vas fer ahir diumenge, al matí,
en lloc d’anar a missa de dotze
per fer teu el temple?

¿ Es fan confidències
en... la penombra,
o cerquen llums més nítides
que les afavoreixin
i marquin més el seu contorn?

Parlen les ombres?
I, si parlen,
qui les escolta?


jueves, 29 de junio de 2017

DOMINIO LÉXICO 27

Por si echabais de menos esta sección en mi blog, recupero de nuevo respuestas originales (o disparatadas) a las preguntas de vocabulario de mis exámenes; corresponden al segundo y tercer trimestre. Aquí tenéis pues una nueva entrega, la 27. Notaréis como cada vez hay menos y son menos originales, quién sabe, igual se lo piensan dos veces antes de escribir lo que desconocen.





ATILLO:
  • Parte de una pistola por donde apretamos para que salga la bala. (Igual si llego a preguntar por gatillo me hubiera contestado... "gatito pequeño")


AMPARAR:
  • Dar peras.


EPÍSTOLA: (Epístola es un sinónimo de carta; y elegía es una composición poética dedicada a alguien que ha fallecido y donde ensalzamos sus valores y lloramos su muerte)
  • Que escribe una carta a un muerto (mezcla de epístola y elegía)


ARRIEROS



ARRIERO:
  • Lugar donde hay un río.



FUSTA



ALFORJA:
  • Lugar donde se encierra a los prisioneros.
  • ahorcar con una cuerda. (No hay muchas maneras más de ahorcar, ¡digo yo!)


FUSTA:
  • Tipo de madera. (¿traducción simultánea?)



ACRÓPOLIS:
  • De ACRO y POLIS, que quiere decir muchas puertas. (Alumno con formación clásica)

POCILGA:
  • Es donde los magos hacen sus pociones. (¿Unos magos muy... cerdos?)


BORDAR:
  • Coser el borde. (Definición... ¡bordada!)

EMPACHAR:
  • Entregarte la compra en la carnicería. (¿Como "despachar"?).


JÚBILO: (Por definición, "viva alegría, sobre todo cuando se manifiesta con signos exteriores.)
  • Muy viejo. (Y muy "alegre")


COLUMBARIO: (por definición: en los cementerios, conjunto de nichos; generalmente donde se guardan urnas de incineración)
  • Conjunto de columnas.
JUGLAR




JUGLAR:
  • Especie de selva. (Quizá la palabra estaba muy cerca de "jungla", o quién respondía muy lejos de clase cuando se explicó.)







POSTIGO: (Que no testigo, como hay juez y no un puez, o abogados, y no pabogados... aunque... pavos, ¡muchos!)
  • Persona que está en contra de lo que dice una persona en el juzgado.

NIVOLA: (Para Unamuno, nuevo tipo narración alejada de la estructura de la novela clásica)
  • Niebla.

domingo, 25 de junio de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Darrerament, em costa ser regular. He perdut la sistemàtica d'asseure'm davant l'ordinador, cada dissabte a la tarda, per actualitzar el blog: sempre trobo alguna cosa més urgent que fer i deixo la feina a la memòria per... més tard. Però, ja veus, la memòria cada vegada s'en recorda menys, i els dies passen i un periode s'enganxa amb un altre, i ja hi som: una altra vegada vaig tard.
He decidit no atabalar-me, i posar el poema "setmanal" quan em vingui bé, sense tantes disciplines. El meu racó de creació no pot esdevenir una vulgar obligació.

Aquí us deixo el poema 6, el més llarg del poemari.

6
  
L’ombra és allargassada
quan l’albada
em sorprèn, camí enllà.
Just el sol obre la caixa del dia
i s’escola, de puntetes,
lleu i tímid,
pel paisatge.

M’aturo,
obro els braços
i m’acomodo a les moixaines
de les primeres llums.
Aleshores, em giro i allà està,
evident i clara:
la meva ombra renovada
s’allonga al meu davant,
apunt per recórrer amb mi
un altre jorn.


Marca nítides les formes
i, a poc a poc, se m’acosta
tant... que gairebé li toco les vores.
M’abraça a mig dia,
m’embolcalla estreta i càlida;
i, lentament,
com s’apropa la tarda,
torna a estirar-se camps enllà,
vençuda per l’hora baixa.

Quan el sol, esgotat i trist,
acomiada la tarda,
obro una abraçada d’enyor
amb un “fins demà” als llavis
proper i íntim.
Em giro i la torno a veure
al meu davant,
estirada i llargaruda, sí;
però esvaïda, difuminada,
dèbil, gairebé transparent.

Llavors, la reina de la penombra,
manaire de tot,
omple els espais i els racons
doncs és ella qui domina;
i l’ànima, corpresa,
es bressola en solitud
als braços nus de la fosca.