Bienvenida

"Escritor es quien se gana la vida escribiendo". A mi... solo me gusta escribir, ... necesito escribir. ¿Si me leen? Alguno hay que se aventura. ¿Eres tú uno de ellos?

lunes, 18 de septiembre de 2017

MALENDREÇOS

Després de visitar la ciutat d'Stavanger, ja a la calma del vaixell, el sol, escalfant rere els vidres, m'ha suggerit...

78

Avui el sol ens ha acompanyat,
tot el recorregut,
com enyorat.
S’arrapava a les pedres,
jugava amb les ombres
i feia miralls a l’aigua.

Diuen que, per aquí, ve poc!
que només surt a estones,
quan menys suposa el temps
que vindrà.

Fins i tot els dies, si se’l troben,
allargassen les ombres rellotges enllà,
mirant de no destorbar-lo a la tarda,
per si s’oblida de marxar,
fins a mitja nit.

Hi a d’altres estones que, mandrós,
es passa dies i dies amagat
rere les muntanyes de l’horitzó,
i és l’ombra qui mana, i governa,
amb foscor freda, la nit i la por.

Avui, però, no ha marxat.
Ha empès els núvols enllà de la mirada,
i s’ha ensenyorit del dia.
Ha estat tant el plaer,
que a l’ombra més petita
l’aire feia memòria de la fred
per tal que recuperéssim la llum.



domingo, 3 de septiembre de 2017

MALENDREÇOS

El darrer poema que us vaig ensenyar d'aquest poemari, va ser al febrer de 2016, i era el número 76. A l'espera de donar llum a d'altres poemaris, recupero els MALENDREÇOS una altra volta.
Recordeu que aquest poemari és, només, un exercici d'ordre a tots aquells versos que arriben de sobte i que van a parar a una llibreta un dia, a una altra llibreta un altre. Cal fer neteja!
Veureu com alguns estan escrits en català i d'altres en castellà. No hi ha monopolis, depen del caprici de les... "muses".
Aquest que us presento avui és en castellà. El vaig escriure des de la coberta d'un vaixell viatjant pels fiords de Noruega a l'agost de 2016.



77

No tengo frío,
pero se huele en el aire,
se transparenta en los cristales,
se adivina en el ambiente.

El color de hoy es el gris,
con matices, intensidades y tonos:

Gris de edificios anónimos,
   gris de cielo recortado de nubes,
      gris de lámina de agua
      picoteada de olas breves
     sobre las que se columpian…
grises gaviotas de ojos fríos.

jueves, 24 de agosto de 2017

POEMA VISUAL II

También en la preciosa ciudad de Zamora, y dentro de la ruta de peregrinaje camino a Santiago, encontré unos versos pegados a una piedra motivo suficiente para recorrer el Camino o, al menos, plantearse por qué se recorre. Me parecen valiosos, así que... aquí os los presento.


miércoles, 16 de agosto de 2017

POEMA VISUAL

Passejant per la ciutat de Zamora, just a la ruta compostelana, vaig trobar el següent poema de León Felipe. M'identico, és per ixò que no puc estar d'ensenyar-vos-ho:



miércoles, 2 de agosto de 2017

FOSC CONFIDENT D'OMBRA

Hi arriba el darrer! Sí, aquet poema que us presento és el darrer de la sèrie FOSC CONFIDENT D'OMBRA. REsum de significats, de les essències de tot el poemari. Ja sabeu: Gràcies per llegir-me i feu-ne bon ús.

10
  
Si mires la gent,
fit a fit,
cada emoció tancada a la peixera dels ulls
escriu, amb subratllats i cursives,
quès i perquès;
tot i que, descoberts,
només puguis observar,
i qui sap si reconèixer...

somriures febles,
rialles buides,
gests directes i eixuts de noblesa,
posats sincers de massa de pa,
angoixes indelebles...
o serenor pausada,
amablement contagiosa,
curulla de calmes.


Si mires les ombres,
i a mi m’agrada mirar-les,
(deformes algunes,
informes i amorfes d’altres)
no hi ha personalitats,
ni ulls dictant les penses.

Pots posar lliurement
la lletra que vulguis a la música del món.
No hi ha ni una nota
desafinada,
tot és harmonia i color,
fins i tot...

a les més fosques. 


viernes, 28 de julio de 2017

DE QUI ÉS EL PATRIMONI?

Avui he gaudit d’un matí de patrimoni de la mà d’en Joan Bou. Entre d’altres indrets, m’ha portat fins al mas de la Júlia. L’edificació és molt bonica, amb una façana on trobem unes finestres precioses i un rellotge de sol; l’era també es mereix una aturada. Després hem volgut visitar el molí de la Júlia, explotat ja al segle XII pels monjos del monestir de Roca Rossa, i no ens han deixat, millor dir, ens han fet fora. L’interès estava en preparar una sortida escolar de patrimoni que inclogués el passeig fluvial, el molí del a Júlia, el plàtan monumental i l’ermita de Sant Vicenç; però els camins antics estan tancats amb “pastors elèctrics” per una hípica i ha estat impossible. Els nostres alumnes, futurs torderencs, no podran conèixer aquest SEU patrimoni, i qui sap si aquest plàtan monumental no desapareixerà sense que ens n’adonem.